No us espanteu, però aquesta vegada no escric per a queixar-me de res, sinó per a anunciar-vos el I Festival de Poesia de Les Borges del Camp: http://rierada.blogspot.com.
Au, a veure si oblidem la política i fem una mica de cultura!
dimecres, 8 / octubre / 2008
dimarts, 9 / setembre / 2008
Més del rètol lluminós
Sabíeu que des de l'AMPA de l'IES, es va demanar a l'Ajuntament que s'hi anunciés la venda de llibres per a ahir dilluns, avui i demà (per als cursos de primer, segon i tercer, respectivament? Sabeu què ha fet, l'Ajuntament? Res. S'omplen la boca de tecnologia punta, que hi va haver algú que va poder veure la tronada en directe des de la Xina, i en canvi nosaltres al poble no estem informats de les coses que són del nostre interès.
A l'igual que no han informat de quan comencen les classes a l'IES tot i haver rebut una notificació del centre perquè se´n fes un pregó, la gent del poble tot i disposar d´un gran cartell informatiu, hem de fer el boca orella per a poder estar assabentats de les coses que realment ens interessen al moment oportú.
Llavors, és que resulta que el cartell és només per a anunciar els actes festius????
Jo diria que d'això que fan se'n diu pa i circ, però ja ho van inventar els romans; ells només n'han fet una còpia dolenta.
A l'igual que no han informat de quan comencen les classes a l'IES tot i haver rebut una notificació del centre perquè se´n fes un pregó, la gent del poble tot i disposar d´un gran cartell informatiu, hem de fer el boca orella per a poder estar assabentats de les coses que realment ens interessen al moment oportú.
Llavors, és que resulta que el cartell és només per a anunciar els actes festius????
Jo diria que d'això que fan se'n diu pa i circ, però ja ho van inventar els romans; ells només n'han fet una còpia dolenta.
dilluns, 8 / setembre / 2008
I ara, parlem de respecte
Potser m'estic tornant una vella carrinclona, però no demanaven tant de respecte als assistents de l'Arribada, des del programa de festes?
Només ho dic perquè no em sembla que fos això el que es va poder veure just al darrera de la Mare de Déu, amb un regidor fumant, i un altre regidor i l'Alcalde de Riudoms (del mateix partit que el que governa a Les Borges), menjant xiclet.
Potser per respecte entenen alguna altra cosa, vés a saber.
Només ho dic perquè no em sembla que fos això el que es va poder veure just al darrera de la Mare de Déu, amb un regidor fumant, i un altre regidor i l'Alcalde de Riudoms (del mateix partit que el que governa a Les Borges), menjant xiclet.
Potser per respecte entenen alguna altra cosa, vés a saber.
dissabte, 6 / setembre / 2008
Per mi que ho fan expressament
Heu vist la imatge del replà al web de l'Ajuntament? Resulta que "es refrigera" cada segon.
Són increïbles!
Són increïbles!
dissabte, 23 / agost / 2008
Segur que volen estalviar aigua?
No sé si com a conseqüència del que havia rondinat anteriorment, sembla que algú s'ha dignat a fer funcionar correctament la informació meteorològica a l'infumable web de l'Ajuntament.
Segons aquesta informació, el 22 d'agost han caigut 9.1 l/m2 (com tots sabem, la precipitació s'ha concentrat cap al vespre i la nit, i de fet, aquí mateix indiquen que la màxima precipitació per hora de les darreres 6 hores ha sigut de 6.1 mm.)
Doncs bé, si totes aquestes dades són correctes -i no dubto que ho són-, ¿algú em pot explicar, no ja perquè hi ha tota aquella gespa al polígon, sinó perquè, el nostre supermegaecològic Ajuntament, tan preocupat per la sequera i repartidor d'andròmines per a estalviar aigua, es dedica a regar aquesta mateixa gespa a les dues de la matinada, després d'aquesta pluja? No poden agafar una petita part de la pujada d'enguany d'un sol rebut d'IBI i comprar un sensor d'humitat, perquè el programador de reg no s'engegui quan acaba de ploure?
Realment volen estalviar aigua, o ens estan venent fum?
Segons aquesta informació, el 22 d'agost han caigut 9.1 l/m2 (com tots sabem, la precipitació s'ha concentrat cap al vespre i la nit, i de fet, aquí mateix indiquen que la màxima precipitació per hora de les darreres 6 hores ha sigut de 6.1 mm.)
Doncs bé, si totes aquestes dades són correctes -i no dubto que ho són-, ¿algú em pot explicar, no ja perquè hi ha tota aquella gespa al polígon, sinó perquè, el nostre supermegaecològic Ajuntament, tan preocupat per la sequera i repartidor d'andròmines per a estalviar aigua, es dedica a regar aquesta mateixa gespa a les dues de la matinada, després d'aquesta pluja? No poden agafar una petita part de la pujada d'enguany d'un sol rebut d'IBI i comprar un sensor d'humitat, perquè el programador de reg no s'engegui quan acaba de ploure?
Realment volen estalviar aigua, o ens estan venent fum?
dissabte, 26 / juliol / 2008
Analfabetisme sociata
A veure, simples mortals, si quan s'escampa una joia com aquesta per tot el poble feu el favor d'avisar-me, que igual estic rondinant per altres ciberespais i no me n'assabento. Aquesta és boníssima!!!
Bé, com que a can ulldepoll.cat sí que han estat al cas, he deixat allí el meu rondinaire comentari.
dimarts, 22 / abril / 2008
Quan jo tenia 5 anys...
Una borgenca ha fet arribar aquest escrit a La Borgeta Rondinaire:
Quan jo, només tenia 5 anys, va acabar una dictadura i el nostre país va tornar a sentir-se viu i ple d’esperança .
Sempre he sentit dels meus pares el terrible que va ser viure en un país amb dictadura; sense llibertat per poder expressar les teves idees, o per no poder escriure, cantar o parlar amb llibertat sense haver de passar abans per una censura, haver-te d’amagar, tenir por que et senyalessin amb el dit, o pitjor, que et tanquessin a la presó.
Dons bé, ara resulta que al meu poble després de 33 anys jo em sento com els meus pares es van sentir.
No puc parlar amb llibertat, sense que algú m’assenyali amb el dit, no puc defensar la salut, el benestar, de la meva família sense que em diguin que ho faig perquè sóc de l’ altre bàndol, no puc dir la veritat perquè sinó els culpables se senten ofesos.
No em vull resignar, no vull callar per no ofendre, no vull sentir-me comprada o venuda.
Vull fer servir la llibertat, aquella llibertat que els nostres pares, avis......un dia, un despietat els va prendre i avui torna a ser nostra.
Per això us vull parlar tant clara com l’aigua:
Cada dia em queda més clar que en aquest poble, el meu poble, hi ha vilatans de primera i de segona. Per molt que em dolgui a l’anima, és així, i després dels últims esdeveniments m’ha quedat més clar que mai.
Aquests que us creieu de primera.
Aquests que heu venut la vostra integritat per una feina.
Aquests que heu amagat la veritat per el vostre propi interès.
Aquests que per tal d’aconseguir tot el que voleu, sou capaços de vendre la vostra ànima.....
Aquests que us creieu amb el dret de decidir per als altres.
Aquests que només penseu en el vostre benestar, i això fa que us oblideu i menyspreeu als altres.
Tots vosaltres, qui us penseu que sou per dir-me si puc o no puc parlar?
Si puc o no puc viure al meu poble?
De debò penseu que teniu la veritat?
Qui sou vosaltres per fer-me callar?
Si, potser sí que ara teniu tot allò que volíeu, tot allò que d’una altra manera no haguéssiu pogut aconseguir, però em penso que heu oblidat el més important:
El dia que vau aconseguir tot allò que tant desitjàveu vau perdre la cosa més preuada per tot ésser humà, la vostra LLIBERTAT.
Llibertat que és imprescindible per defensar el vostre poble, la llibertat per poder dir el que realment penseu.
Com ja sabeu, en aquesta vida tot és paga.....
Jo respecto a qui calla per pagar, però també demano respecte per les meves paraules.
Per vosaltres, potser sóc de segona perquè vinc d’una família humil, treballadora, però gràcies als meus pares jo he rebut l’herència més preuada que tot fill voldria obtenir: educació, respecte i dignitat. Els meus pares que s’han deixat la salut per dur endavant a cinc fills, sense passar per sobre de ningú, ells sí que han estat un gran exemple per mi.
Dons bé; com que jo no dec res a ningú, jo sí que tinc LLIBERTAT, llibertat per parlar, per decidir, per donar la meva opinió, per viure al meu poble i per defensar les meves idees.
Estimo el meu poble, i si tinc alguna cosa que em sobra, és la força i la veu per seguir parlant.
Isabel Rodríguez Garcia
Quan jo, només tenia 5 anys, va acabar una dictadura i el nostre país va tornar a sentir-se viu i ple d’esperança .
Sempre he sentit dels meus pares el terrible que va ser viure en un país amb dictadura; sense llibertat per poder expressar les teves idees, o per no poder escriure, cantar o parlar amb llibertat sense haver de passar abans per una censura, haver-te d’amagar, tenir por que et senyalessin amb el dit, o pitjor, que et tanquessin a la presó.
Dons bé, ara resulta que al meu poble després de 33 anys jo em sento com els meus pares es van sentir.
No puc parlar amb llibertat, sense que algú m’assenyali amb el dit, no puc defensar la salut, el benestar, de la meva família sense que em diguin que ho faig perquè sóc de l’ altre bàndol, no puc dir la veritat perquè sinó els culpables se senten ofesos.
No em vull resignar, no vull callar per no ofendre, no vull sentir-me comprada o venuda.
Vull fer servir la llibertat, aquella llibertat que els nostres pares, avis......un dia, un despietat els va prendre i avui torna a ser nostra.
Per això us vull parlar tant clara com l’aigua:
Cada dia em queda més clar que en aquest poble, el meu poble, hi ha vilatans de primera i de segona. Per molt que em dolgui a l’anima, és així, i després dels últims esdeveniments m’ha quedat més clar que mai.
Aquests que us creieu de primera.
Aquests que heu venut la vostra integritat per una feina.
Aquests que heu amagat la veritat per el vostre propi interès.
Aquests que per tal d’aconseguir tot el que voleu, sou capaços de vendre la vostra ànima.....
Aquests que us creieu amb el dret de decidir per als altres.
Aquests que només penseu en el vostre benestar, i això fa que us oblideu i menyspreeu als altres.
Tots vosaltres, qui us penseu que sou per dir-me si puc o no puc parlar?
Si puc o no puc viure al meu poble?
De debò penseu que teniu la veritat?
Qui sou vosaltres per fer-me callar?
Si, potser sí que ara teniu tot allò que volíeu, tot allò que d’una altra manera no haguéssiu pogut aconseguir, però em penso que heu oblidat el més important:
El dia que vau aconseguir tot allò que tant desitjàveu vau perdre la cosa més preuada per tot ésser humà, la vostra LLIBERTAT.
Llibertat que és imprescindible per defensar el vostre poble, la llibertat per poder dir el que realment penseu.
Com ja sabeu, en aquesta vida tot és paga.....
Jo respecto a qui calla per pagar, però també demano respecte per les meves paraules.
Per vosaltres, potser sóc de segona perquè vinc d’una família humil, treballadora, però gràcies als meus pares jo he rebut l’herència més preuada que tot fill voldria obtenir: educació, respecte i dignitat. Els meus pares que s’han deixat la salut per dur endavant a cinc fills, sense passar per sobre de ningú, ells sí que han estat un gran exemple per mi.
Dons bé; com que jo no dec res a ningú, jo sí que tinc LLIBERTAT, llibertat per parlar, per decidir, per donar la meva opinió, per viure al meu poble i per defensar les meves idees.
Estimo el meu poble, i si tinc alguna cosa que em sobra, és la força i la veu per seguir parlant.
Isabel Rodríguez Garcia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
